«Si Déu ho sap tot, fins i tot el que penso i el que necessito, de què em serveix orar?» Potser t’has fet aquesta pregunta algun cop, i és del tot normal. De fet, Jesús va dir: «Bé prou sap el vostre Pare de què teniu necessitat, abans que vosaltres li ho demaneu» (Mateu 6:8). David, un rei de l’antic Israel, es va adonar d’això i va escriure: «Encara no tinc als llavis una paraula, que vós, Jahvè, ja la veieu pronunciada» (Salm 139:4). Així, doncs, per què hauríem d’orar a Déu? Analitzem el que diu la Bíblia sobre les oracions. *

La Bíblia diu que Jehovà * ho sap tot, però també mostra que no vol simplement recopilar informació sobre els seus servents (Salm 139:6; Romans 11:33). La seva memòria il·limitada no és com la d’un ordinador, que tan sols emmagatzema dades sobre persones. De fet, Déu està profundament interessat en els nostres pensaments més recòndits perquè vol que ens apropem més a Ell (Salm 139:23, 24; Jaume 4:8). És per això que Jesús va animar els seus seguidors a orar, encara que Déu sap molt bé les nostres necessitats bàsiques (Mateu 6:6-8). Cada vegada que li obrim el cor al nostre Creador, ens apropem més a Ell.

A vegades potser ens és difícil saber exactament què demanar quan orem. En aquests casos, Déu és capaç de saber fins i tot els sentiments que no podem expressar amb paraules i pot utilitzar tot el que sap sobre les nostres circumstàncies per donar-nos allò que necessitem (Romans 8:26, 27; Efesis 3:20). Quan ens adonem que Déu ha intervingut en la nostra vida, fins i tot de maneres molt subtils, ens sentim a prop d’Ell.

La Bíblia ens assegura que el Déu Totpoderós contesta les oracions dels seus servents fidels, però també ens explica per què no les escolta totes. Per exemple, en una època en què l’antic Israel estava ple de violència, Déu va enviar el profeta Isaïes perquè digués a la gent: «Ni que multipliqueu les pregàries, tampoc no us escolto. Teniu les mans plenes de sang» (Isaïes 1:15). Òbviament, aquells qui menyspreen les lleis de Déu o oren amb motius inadequats no poden esperar que Déu els escolti (Proverbis 28:9; Jaume 4:3).

Ara bé, la Bíblia també afirma: «Si demanem alguna cosa segons la seva voluntat, ens escolta» (1 Joan 5:14). Vol dir això que Déu concedeix automàticament als seus adoradors tot el que li demanen? No necessàriament. Pensa en el cas de l’apòstol Pau, qui va suplicar tres vegades a Déu que el curés perquè tenia «clavada a la carn una espina» (2 Corintis 12:7, 8). És possible que aquesta «espina» fos una malaltia crònica de la vista. Que frustrant devia ser allò! Se li havia donat el poder de curar i, fins i tot, havia ressuscitat una persona, però ara ell mateix havia de suportar una malaltia (Actes [Fets] 19:11, 12; 20:9, 10). Tot i que Déu no li va contestar les oracions tal com ell volia, Pau va acceptar de bon grat la resposta de Déu (2 Corintis 12:9, 10).

És cert que Déu va respondre de manera miraculosa a les oracions d’alguns personatges de la Bíblia (2 Reis 20:1-7). Però aquell tipus de resposta no era el més freqüent, ni tan sols en temps bíblics. Alguns creients se sentien dolguts perquè pensaven que Déu no responia a les seves oracions. El rei David va exclamar: «Fins quan, Jahvè, seguireu oblidant-me!» (Salm 13:2 [13:1 en altres bíblies]). Però quan aquell home fidel es va adonar de totes les vegades que Jehovà l’havia salvat, la seva confiança en Ell es va enfortir. En la mateixa oració, va afegir: «Jo, sabent que m’estimeu, tinc plena confiança» (Salm 13:6 [13:5 en altres bíblies]). Avui dia hi ha molts adoradors de Déu que, igual que David, potser  han de perseverar en l’oració fins que notin que Déu els contesta (Romans 12:12).

Déu ens dóna el que de debò necessitem

Els pares amorosos tenen bones raons per no donar sempre als seus fills allò que demanen just quan ho demanen. Igualment, Déu potser no ens respon de la manera que esperem o en el moment en què volem. Però podem estar segurs que el nostre Creador, com un pare amorós, ens donarà el que de debò necessitem en el millor moment i de la millor manera (Lluc 11:11-13).

Déu potser ens respon de maneres subtils

Què passaria si oréssim a Déu demanant-li ajuda perquè fa temps que tenim un problema? Conclouríem que no ens ha contestat tan sols perquè no hem vist una resposta miraculosa? Més aviat, faríem bé d’aturar-nos i pensar si altres vegades Déu ens ha respost de maneres subtils. Per exemple, potser un bon amic va fer tot el possible per ajudar-nos just quan ho necessitàvem (Proverbis 17:17). No serà que Jehovà va fer que aquest amic ens donés un cop de mà? A més, també pot ser que Déu ens contesti una petició per mitjà de la Bíblia, on podem trobar la saviesa necessària per enfrontar una situació difícil (2 Timoteu 3:16, 17).

En comptes d’alliberar els seus adoradors d’un problema personal, el que Déu normalment fa és donar-los les forces necessàries per enfrontar-s’hi (2 Corintis 4:7). Per exemple, en certa ocasió Jesús va suplicar al seu Pare que no li permetés passar per una experiència terrible, perquè temia que allò embrutés el nom de Déu, i el que va fer Jehovà va ser enviar un àngel per donar-li forces (Lluc 22:42, 43). De la mateixa manera, Déu pot fer servir un bon amic per animar-nos quan més ho necessitem (Proverbis 12:25). Ja que aquest tipus de resposta és subtil, potser hem d’estar més atents a la manera com Déu respon a les nostres oracions.

A vegades hem d’esperar fins que Déu ho vegi oportú

La Bíblia diu que el Déu Totpoderós afavoreix les persones humils «al seu temps» (1 Pere 5:6). Si ens sembla que Déu triga a donar-nos el que li demanem de tot cor, no hem de pensar que no s’interessa per nosaltres. Al contrari, com que el nostre Creador amorós té una perspectiva molt més àmplia que la nostra, segur que avalua les nostres peticions tenint en compte el que sap que és millor per a nosaltres.

Imagina’t que tens un fill que vol que li compris una bicicleta. Li donaràs de seguida el que et demana? Si creus que encara no és prou responsable per anar en bicicleta, potser decideixes comprar-se-la més endavant. Segurament ho faràs quan pensis que és bo per a ell. De manera semblant, Déu ens concedeix ‘els desitjos del nostre cor’ al temps apropiat si no deixem d’orar (Salm 37:4).

La Bíblia anima els cristians verdaders a no perdre mai la confiança en el valor de l’oració. Però potser algú diu: «Això és més fàcil dir-ho que fer-ho». És cert que si estem passant per  una situació problemàtica o patint algun tipus d’injustícia, se’ns pot fer difícil esperar fins que Déu ens contesti. Però és bo de recordar el que Jesús va ensenyar sobre orar amb persistència.

Jesús va explicar la paràbola d’una vídua pobra que contínuament acudia a un jutge injust perquè li fes justícia (Lluc 18:1-3). Tot i que al principi el jutge no la va voler ajudar, finalment es va dir a si mateix: «Li faré justícia; si no, no pararà de venir a amoïnar-me» (Lluc 18:4, 5). Segons el text en l’idioma original, el jutge va fer cas a la vídua per tal que no el «colpe[gés] sota l’ull» o, de manera figurada, no li «embrut[és] la reputació». * Si fins i tot un jutge injust, preocupat pel que pensi la gent, ajuda una vídua pobra, amb més raó farà justícia el nostre Déu amorós a aquells qui «clamen a ell nit i dia»! Tal com va dir Jesús, Déu «els farà justícia ben de pressa» (Lluc 18:6-8).

És possible que a vegades estiguem cansats de demanar ajuda, però no ens hem de rendir. Al no desistir de fer oracions, demostrem que realment desitgem veure la mà de Déu en la nostra vida. També aprenem a veure que Déu ens respon i, com a resultat, ens apropem més a Ell. En efecte, podem estar del tot convençuts que Jehovà contestarà les nostres oracions si seguim demanant amb fe (Lluc 11:9).