TEMPS enrere, tribunals penals de cert país van acceptar proves poc sòlides contra dos homes acusats d’assassinat i els van sentenciar a mort. Quan es va saber que tot havia estat un error, els advocats van treballar de valent i van aconseguir posar en llibertat un d’ells. Però ni el millor dels lletrats va poder fer res per l’altre acusat; ja l’havien executat.

Injustícies com aquesta es poden veure en qualsevol sistema legal. Per això la Bíblia diu: «Segueix estrictament la justícia» (Deuteronomi 16:20). Quan els jutges segueixen aquest manament, els ciutadans se’n beneficien. La llei que Déu va donar a l’antic Israel es basava en un sistema legal que era just i imparcial. Analitzem aquesta Llei per veure si ‘tots els camins de Déu són justos’ (Deuteronomi 32:4).

Els jutges que són competents, justos i eviten la corrupció vetllen pels interessos dels ciutadans. La Llei que Déu va donar a Israel valorava els jutges que mostraven aquestes qualitats. Ja en el començament del seu viatge pel desert, Moisés va escollir per fer de jutges a ‘homes hàbils, temorosos de Déu, amics de la veritat i enemics de la cobdícia’ (Èxode 18:21, 22). Quaranta anys més tard, Moisés va recalcar que era molt important que els qui jutgessin el poble fossin «homes savis, prudents i entesos» (Deuteronomi 1:13-17).

Segles després, Josafat, * el rei de Judà, va manar als jutges: «Fixeu-vos bé en el que feu, perquè no jutjareu en nom dels homes sinó del Senyor, que serà amb vosaltres quan dictareu la sentència. Temeu, per tant, el Senyor i mireu-vos-hi quan sentencieu, perquè el Senyor, el nostre Déu, no admet injustícies, ni favoritismes, ni suborns» (2 Paralipòmens [Cròniques] 19:6, 7, BCI). Amb aquestes paraules, el rei va recordar als jutges que, si a l’hora de dictar sentència mostraven favoritisme o acceptaven suborns, Déu els faria responsables de les conseqüències negatives de les seves decisions.

Quan els jutges seguien aquests manaments, la nació se sentia segura i protegida. La Llei de Déu també incloïa un conjunt de principis que ajudava als jutges a dictar sentències justes, fins i tot en els casos més complicats. Quins eren alguns d’aquests principis?

Encara que s’esperava que els jutges fossin savis i competents, no es podien fiar de les seves pròpies habilitats o intel·ligència al jutjar els altres. Si aplicaven les pautes o principis que Jehovà els havia donat, serien capaços de prendre bones decisions. Analitzem alguns dels principis que havien de tenir presents.

Fer una investigació exhaustiva. A través de Moisès, Déu va dir als jutges: «Escolteu els vostres  germans i jutgeu segons justícia» (Deuteronomi 1:16). Els jutges només poden emetre un veredicte just quan coneixen tots els detalls d’un cas. Per aquesta raó, Déu va manar als qui tractaven els casos judicials: «Investiga què ha passat, informa-te’n bé». Abans de dictar sentència, els jutges s’havien d’assegurar que l’acusació fos certa (Deuteronomi 13:14; 17:4).

Escoltar les declaracions dels testimonis. Aquest principi era de vital importància per a la investigació del cas. La Llei de Déu especificava: «No bastarà un sol testimoni contra ningú, per a provar qualsevol delicte o falta, sigui quin sigui el delicte. Una causa, només es podrà judicar per la paraula de dos o tres testimonis» (Deuteronomi 19:15). La Llei exigia als testimonis: «No escampis falsos rumors. No vagis a favor del culpable donant un fals testimoni» (Èxode 23:1, BCI).

Exigir honradesa en el procés judicial. La Llei advertia de les conseqüències de mentir en un judici: «Si després d’una investigació acurada resulta un testimoni fals, que ha acusat sense motiu el seu germà, feu-li a ell allò que es proposava de fer contra el seu germà, i extirpa el mal d’enmig teu» (Deuteronomi 19:18, 19). Per tant, si una persona mentia amb la intenció de rebre l’herència d’algú altre, s’arriscava a perdre la mateixa quantitat. A més, si mentia perquè sentenciessin algú altre a mort, tot i saber que era innocent, posava en perill la seva vida. Aquest principi era una forta motivació per dir la veritat.

Jutjar amb imparcialitat. Quan ja tenien totes les proves del cas, els jutges es reunien per parlar i arribar a un veredicte final. En aquest moment, era vital que tinguessin en compte el següent punt de la Llei: «No siguis parcial a favor dels pobres ni afalaguis  els poderosos. Fes justícia a tothom» (Levític 19:15, BCI). El veredicte dels jutges sempre s’havia de basar en les proves legals del cas i no en l’aparença externa, o posició social, dels implicats.

Aquests principis que Déu va donar a l’antic Israel segles enrere encara poden ser molt pràctics en els tribunals d’avui dia. Si els jutges els apliquessin, no es cometrien tantes injustícies ni s’haurien d’anul·lar sentències judicials.

Moisès va preguntar als israelites: «I quina és la gran nació que tingui uns decrets i unes prescripcions tan justos com aquesta llei que jo us proposo?» (Deuteronomi 4:8). De fet, no hi havia cap altra nació que tingués una llei tan bona. Durant el regnat de Salomó, qui de jove es va esforçar per obeir la Llei de Déu, el poble ‘vivia en seguretat’ i disfrutava de pau i benestar. Com diu la Bíblia: «Menjaven, bevien i eren feliços» (1 Reis 4:20; 5:5 [4:25 en altres bíblies]).

Lamentablement, els israelites es van allunyar de Déu. A través del profeta Jeremies, Déu va dir: «Heus aquí, han rebutjat la paraula de Jahveh: ¿quina saviesa, doncs, poden tenir?» (Jeremies 8:9, TBS). Com a resultat, Jerusalem es va convertir en una «ciutat sanguinària» i plena de maldat que, finalment, va ser destruïda i va quedar deshabitada durant setanta anys (Ezequiel 22:2; Jeremies 25:11).

El profeta Isaïes va viure durant una de les èpoques més difícils de la història de l’antic Israel. Al mirar enrere, es va sentir motivat a dir de Jehovà i de la seva Llei: «Perquè així que els vostres judicis apareguin sobre la terra, els habitants del món aprendran la justícia» (Isaïes 26:9).

Isaïes va tenir la satisfacció de profetitzar què farà el Rei Messiànic, Jesucrist: «No jutjarà per les aparences ni decidirà pel que senti a dir; farà justícia als desvalguts, sentenciarà amb rectitud a favor dels pobres» (Isaïes 11:3, 4, BCI). Quin futur més meravellós tindran els súbdits del Rei Messiànic sota el Regne de Déu! (Mateu 6:10.)