EN UNA enquesta recent, es va preguntar a uns vuit-cents joves de diverses religions si creien que Jesús contesta les oracions. Més del seixanta per cent va respondre que sí, però un dels joves va esborrar «Jesús» del full de l’enquesta i hi va escriure «Déu».

I tu, què en penses? Creus que s’hauria d’orar a Jesús o a Déu? * Per saber la resposta vegem com va ensenyar Jesús als seus deixebles a orar.

Jesús ens va ensenyar i ens va demostrar a qui hem d’orar.

QUÈ VA ENSENYAR: Quan un dels deixebles va preguntar a Jesús: «Senyor, ensenya’ns a pregar», Jesús va respondre: «Quan pregueu, digueu: Pare» (Lluc 11:1, 2). A més, en el seu famós Sermó de la Muntanya, Jesús va animar els seus oients a orar: «Prega al teu Pare». També els va tranquil·litzar a l’assegurar-los: «El vostre Pare sap de quines coses teniu necessitat abans que li demaneu» (Mateu 6:6, 8). En la seva última nit Jesús va dir als seus deixebles: «Qualsevol cosa que demaneu al Pare en el meu Nom, us la donarà» (Joan 16:23). Per tant, Jesús ens va ensenyar a orar directament a Jehovà Déu, qui és el seu Pare i el nostre Pare (Joan 20:17).

QUÈ VA DEMOSTRAR: Jesús no tan sols va ensenyar als altres a orar al seu Pare, sinó que ell mateix també ho va fer: «Et dono lloança, Pare, Senyor del cel i de la terra» (Lluc 10:21). En una altra ocasió, «Jesús alçà els ulls enlaire, i digué: Pare, et dono gràcies perquè m’has escoltat» (Joan 11:41). En el moment de la seva mort, Jesús va orar: «Pare, en les teves mans encomano el meu esperit!» (Lluc 23:46). A l’orar al seu Pare celestial, «Senyor del cel i de la terra», Jesús ens va donar un bon exemple (Mateu 11:25; 26:41, 42; 1 Joan 2:6). Com van entendre els deixebles de Jesús el que els va ensenyar?

Poques setmanes després que Jesús tornés al cel, els opositors van perseguir i amenaçar els seus deixebles (Fets [Actes] 4:18). A qui van orar per demanar ajuda? La Bíblia diu que «van elevar la veu unànimes envers Déu», demanant-li que els continués ajudant a través del «nom del [seu] sant Servent Jesús» (Fets 4:24, 30). Per tant, els deixebles de Jesús van seguir les seves instruccions: van orar a Déu i no pas a ell.

Anys més tard, l’apòstol Pau va explicar de quina manera ell i els seus amics oraven. A l’escriure als seus germans cristians, va dir: «Donem gràcies al Déu i Pare del nostre Senyor Jesu-Crist, pregant sempre per vosaltres» (Colossencs 1:3). Pau també va recordar als cristians que donessin «sempre gràcies per totes les coses al Déu i Pare en el Nom  del nostre Senyor Jesu-Crist» (Efesis 5:20). Amb aquestes paraules, veiem que Pau va animar els altres a orar «per totes les coses al Déu i Pare». Però, això sí, en el nom de Jesús (Colossencs 3:17).

Tal com van fer els primers cristians, nosaltres també podem demostrar que estimem Jesús al posar en pràctica les seves instruccions sobre l’oració (Joan 14:15). Com més orem al nostre Pare celestial, més identificats ens sentirem amb les paraules del Salm 116:1, 2: «Estimo Jahveh, perquè ell escolta la meva veu [...] per això l’invocaré en els meus dies». *