Des de 1948 fins a principis de la dècada de 1990, el sistema de govern que hi havia a Sud-àfrica era el de l’apartheid. a Durant aquests anys, molts van tractar injustament les persones d’altres races. En Kallie, que sota el règim de l’apartheid va ser classificat com a «coloured», és a dir, mestís, recorda: «Fins i tot els que no eren blancs es discriminaven entre ells».

 Els testimonis de Jehovà de Sud-àfrica tenen antecedents ètnics molt diferents. Què van fer durant l’època de l’apartheid? I què podem aprendre de la seva història?

 A Sud-àfrica, algunes persones que s’oposaven a la segregació racial van organitzar protestes. A molts dels que protestaven contra la política del govern els van empresonar o, fins i tot, els van matar. I com a conseqüència, aquells que s’oposaven al govern es van tornar més violents. En contrast, els testimonis de Jehovà van obeir les lleis i no es van involucrar en les protestes per intentar canviar el sistema de govern. D’aquesta manera, van imitar els cristians del primer segle, que es van sotmetre «a les autoritats superiors» (Romans 13:1, 2).

 Als testimonis de Jehovà se’ls va pressionar moltes vegades perquè deixessin de ser neutrals i prenguessin partit. Però, si haguessin cedit, s’haurien vist obligats a participar en actes violents i, molt probablement, haurien d’haver lluitat contra altres servents de Jehovà. La Thembsie explica: «Durant les revoltes polítiques que van tenir lloc el 1976, es va forçar molts estudiants de secundària a participar-hi. Aquests joves anaven casa per casa buscant altres estudiants que s’unissin a ells. Si t’hi negaves, podien cremar casa teva o fins i tot colpejar-te fins la mort». Un líder polític d’un partit de l’oposició va dir a un testimoni de Jehovà anomenat Theophilus: «Quan eliminem els blancs, et matarem a tu perquè no has lluitat pel teu país».

 Malgrat les dificultats causades per l’apartheid, els germans de Sud-àfrica es van continuar reunint per adorar Jehovà (Hebreus 10:24, 25). A algunes congregacions no els era possible construir una Sala del Regne perquè, degut a l’apartheid, moltes famílies eren pobres. b L’Enver explica: «Durant anys vam haver de llogar instaŀlacions que estaven en molt mal estat. Per això, el meu pare va oferir casa nostra per celebrar les reunions. Dos cops per setmana, transformàvem la casa en una Sala del Regne. A vegades érem més de 100 persones aplegades a dins. Després de les reunions, sovint gaudíem de mostrar a tots hospitalitat».

 Els germans van idear maneres per superar els obstacles causats per l’apartheid. Per exemple, a la província de Limpopo, li van demanar a un germà blanc que fes un discurs en un congrés de circuit que se celebraria en una zona que era només per a negres. Com que no li van donar permís per entrar allà, el germà es va apropar a una granja que hi havia just al costat. Va parlar amb el propietari, un home blanc, i van arribar a un acord. D’aquesta manera, el congrés es va poder celebrar amb l’auditori a una banda de la tanca de la granja i l’orador a l’altra.

 Durant l’apartheid, les persones vivien segregades segons la seva raça. Per això, els territoris de les congregacions estaven formats normalment per persones d’una mateixa raça. L’apartheid va obligar els germans a ser flexibles a l’hora d’organitzar els publicadors per a la predicació. Per exemple, van haver de fer front a alguns reptes quan anaven a predicar a territori no assignat. En Krish, un germà que va ser classificat com a «indi», explica: «Sovint els que no érem blancs no teníem lloc on passar la nit. Així que dormíem al cotxe o sota un arbre. Al matí ens rentàvem als lavabos de les benzineres. Però, a vegades, fins i tot aquells lavabos eren només per a blancs. Tot i això, els publicadors van continuar donant suport a la predicació i van gaudir de poder parlar amb moltes persones interessades a les zones rurals».

 Malgrat totes aquestes dificultats, el poble de Jehovà va continuar creixent. Quan l’apartheid va començar el 1948, hi havia 4.831 publicadors a Sud-àfrica. El 1994, quan l’apartheid va acabar, s’havia arribat a 58.729 publicadors. Però les xifres van seguir augmentant. El 2021 es va assolir un màxim de 100.112 publicadors a Sud-àfrica.

 Sota el règim de l’apartheid, els testimonis de Jehovà de Sud-àfrica van viure en un país conegut per la segregació racial. En aquell ambient, els germans es van esforçar de valent per promoure l’amor i la unitat entre persones de totes les races. Ho van fer ensenyant als altres els principis de la Bíblia i també posant-los en pràctica (Fets 10:34, 35). Tot i que estaven envoltats d’odi, l’amor els va mantenir units (Joan 13:34, 35).

 El 1993, els testimonis de Jehovà van celebrar un congrés multiracial a Sud-àfrica. Un líder polític destacat va veure com els germans de Sud-àfrica rebien amb els braços oberts els delegats que arribaven en avió des d’altres parts del món. Ell va dir: «Si haguéssim tingut el mateix esperit d’unitat que vosaltres, fa temps que hauríem solucionat els nostres problemes».