El Regne de Déu és un govern real establert per Jehovà Déu. A la Bíblia, al «Regne de Déu» també se’l coneix com «Regne del cel» perquè governa des del cel (Marc 1:14, 15; Mateu 4:17). En alguns aspectes és semblant als governs humans, però és superior a ells en tots els sentits.

•   Governants. Déu ha nomenat Jesucrist com a Rei del Regne i li ha donat una autoritat superior a la que cap altre governant humà mai tindrà (Mateu 28:18). Jesús només utilitza aquest poder per fer el bé; de fet ja ha demostrar ser un líder confiable i compassiu (Mateu 4:23; Marc 1:40, 41; 6:31-34; Lluc 7:11-17). Sota la direcció de Déu, Jesús ha triat persones de tota nació que «regnaran sobre la terra» amb ell al cel (Apocalipsi 5:9, 10).

•   Durada. A diferència dels governs humans que van i venen, el Regne de Déu «mai no serà destruït» (Daniel 2:44, La Santa Bíblia, Trinitarian Bible Society).

•   Súbdits. Qualsevol persona que faci la voluntat de Déu pot ser súbdit del Regne de Déu, sense importar els seus antecedents familiars o el seu lloc de naixement (Fets 10:34, 35).

•   Lleis. L’objectiu de les lleis o manaments del Regne de Déu va més enllà de prohibir la mala conducta, també milloren els valors morals dels seus súbdits. Per exemple, la Bíblia diu: «“Estima Jehovà, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb tota la teva ment”. Aquest és el primer manament i el més important. El segon és semblant a aquest i diu: “Estima els altres com a tu mateix”» (Mateu 22:37-39). L’amor a Déu i als altres motiva els súbdits del Regne a fer el bé als demés.

•   Ensenyança. El Regne de Déu estableix elevades normes morals als seus súbdits, però també els hi ensenya com complir aquestes normes (Isaïes 48:17, 18).

•   Objectiu. El Regne de Déu no fa rics als seus governants a costa dels seus súbdits sinó que aconsegueix que es faci la voluntat de Déu. La seva voluntat inclou la promesa que tots els qui l’estimen viuran per sempre a un paradís a la terra (Isaïes 35:1, 5, 6; Mateu 6:10; Apocalipsi 21:1-4).