«La fe és la certesa que es complirà el que s’espera, la prova convincent que existeixen realitats que no es veuen» (Hebreus 11:1, Traducció del Nou Món).

 «És, doncs, la fe la substància de les coses que s’esperen, evidència de les que no es veuen» (Hebreus 11:1, Lo Nou Testament. Traducció de Josep Melcior Prat).

 Aquest versicle conté la definició de fe més concisa que trobem a la Bíblia i explica que tenir fe és més que simplement creure.

 «La fe és la certesa que es complirà el que s’espera». En l’idioma original del text d’Hebreus 11:1, la paraula grega que es tradueix com a ‘fe’ transmet el sentit de convicció o confiança ferma. Aquesta fe no està fonamentada en un simple desig, sinó en una «certesa». El mot grec que es tradueix com a ‘certesa’ a també es pot traduir per ‘escriptura de propietat’, la qual dona a algú la garantia, o la confiança, que posseeix un bé.

 «La fe és [...] la prova convincent [o demostració evident, nota] que existeixen realitats que no es veuen». La fe existeix com a resultat d’una prova sòlida. Aquesta prova és tan clara que convenç una persona que una cosa és real encara que no la pugui veure.

 El llibre d’Hebreus és una carta que l’apòstol Pau va escriure per als cristians del primer segle que vivien a Jerusalem i als voltants. En aquesta part de la carta, Pau parla de la importància de la fe. Per exemple, va escriure: «Sense fe és impossible agradar-li a Déu, perquè qui s’apropa a Déu ha de creure que ell existeix i que recompensa els que el busquen amb insistència» (Hebreus 11:6). Després de descriure què és la fe a Hebreus 11:1, l’apòstol fa una llista d’homes i dones de la Bíblia que van demostrar fe perquè van actuar d’acord amb la voluntat de Déu (Hebreus 11:4-38).