Vaig néixer a San Juan Chancalaíto, un poblet de l’estat de Chiapas, Mèxic. La meva família pertany a un grup ètnic que prové dels maies anomenat txol. Jo soc el cinquè de 12 fills. De petit, els meus germans i jo vam estudiar la Bíblia amb els testimonis de Jehovà. Lamentablement, de jove no vaig seguir els consells bíblics.

 Quan tenia 13 anys, consumia drogues i robava. En aquella època, vaig marxar de casa i donava tombs sense rumb. Als 16 anys, vaig començar a treballar en una plantació de marihuana. Quan portava aproximadament un any treballant allà, una nit, mentre transportàvem un gran carregament de marihuana en vaixell, uns homes armats fins a les dents d’un càrtel rival ens van atacar. Vaig escapar del tiroteig llançant-me a l’aigua i bussejant riu avall. Poc després, vaig fugir cap als Estats Units.

 Allà, vaig continuar traficant amb drogues i ficant-me en més problemes. Als 19 anys, em van arrestar i em van tancar a la presó per robatori i intent d’homicidi. Dins la presó, vaig formar part d’una banda i, com que era tan violent, em van traslladar a una presó d’alta seguretat a Lewisburg, Pennsilvània.

 A la presó de Lewisburg, la meva conducta va anar de mal en pitjor. Com que portava tatuatges de la meva banda, em va ser fàcil formar part de la mateixa banda dins d’aquest centre. Cada cop era més violent, i no sortia d’una baralla que ja em ficava en una altra. Una vegada, estava enmig d’una baralla de bandes al pati de la presó. Vam lluitar brutalment, fent servir bats de beisbol i pesos de gimnàs. Per dispersar-nos, els guardes van utilitzar gas lacrimogen. Després d’això, em van traslladar a una unitat de vigilància especial per a presos perillosos. Era una bomba de rellotgeria i insultava tothom. M’era molt fàcil pegar a la gent; és més, m’agradava fer-ho. No sentia cap remordiment.

 En aquella unitat, em passava quasi tot el dia a la meva ceŀla i, per fer passar el temps, vaig començar a llegir la Bíblia. Una guarda em va donar un exemplar del llibre Vós podeu viure eternament a la terra que esdevindrà un paradís. a A mesura que llegia aquest manual, vaig recordar moltes coses que havia après quan era un nen i estudiava la Bíblia amb els Testimonis. Em vaig adonar que havia tocat fons per culpa del meu caràcter violent. També vaig pensar en la meva família. Dues de les meves germanes es van fer testimonis de Jehovà, i em vaig fer aquesta reflexió: «Elles viuran per sempre, i per què jo no puc?». En aquell mateix moment vaig decidir canviar.

 Ara bé, sabia que necessitava molta ajuda per canviar. Així és que vaig orar a Jehovà i li vaig suplicar que m’ajudés. Després, vaig escriure a la sucursal dels Estats Units dels Testimonis de Jehovà per demanar un curs de la Bíblia. La sucursal va planificar que una congregació propera contactés amb mi. En aquell temps només em deixaven rebre visites de familiars; per això un Testimoni d’aquella congregació va començar a enviar-me cartes animadores i publicacions bíbliques que van augmentar el meu desig de canviar.

 Un pas molt important que vaig fer va ser decidir sortir de la banda de la qual havia format part durant anys. Com que el líder de la banda també estava en el mateix mòdul de vigilància, em vaig apropar a ell durant el temps de descans per dir-li que volia ser testimoni de Jehovà. Sorprenentment, em va dir: «Si ho dius de veritat, fes-ho. No em puc interposar entre tu i Déu. Però si el que vols fer és només sortir de la banda, ja saps les conseqüències».

 Durant els següents dos anys, els funcionaris de la presó van veure canvis en el meu comportament. Com a resultat, van ser més amables amb mi. Per exemple, van deixar d’emmanillar-me quan em portaven de la ceŀla fins a la dutxa. Fins i tot, un dels guardes es va apropar a mi per animar-me a continuar fent canvis. Vaig passar l’últim any de condemna a un mòdul de mínima seguretat a prop de la presó. El 2004, després d’haver estat deu anys empresonat, em van alliberar i deportar a Mèxic en un autobús penitenciari.

 Poc després d’arribar a Mèxic, vaig buscar una Sala del Regne dels Testimonis de Jehovà i vaig anar a la meva primera reunió amb l’uniforme de la presó, l’única roba decent que tenia. Tot i la meva aparença, els Testimonis em van rebre amb els braços oberts, i la seva amabilitat em va fer veure que estava enmig de cristians de veritat (Joan 13:35). En aquella mateixa reunió els ancians de la congregació van fer plans perquè rebés un curs bíblic. Un any després, el 3 de setembre de 2005, em vaig batejar com a testimoni de Jehovà.

 El gener de 2007, vaig començar a dedicar 70 hores cada mes a parlar de la Bíblia als altres. El 2011 em vaig graduar de l’Escola bíblica per a germans solters (coneguda ara com l’Escola per a proclamadors del Regne). Aquesta escola em va ajudar molt a complir les meves responsabilitats dins la congregació.

 El 2013, em vaig casar amb la Pilar. Ella diu, amb un toc d’humor, que li costa creure les coses que vaig fer. Mai he tornat a recaure. Tant la meva dona com jo creiem que el canvi que he fet és una prova clara del poder transformador que té la Bíblia (Romans 12:2).

 Vaig sentir que les paraules de Lluc 19:10 m’aplicaven a mi. Aquí Jesús va dir que havia vingut «a buscar els que estaven perduts i a salvar-los». No m’he sentit perdut mai més, ni m’he tornat a barallar amb ningú. Gràcies a la Bíblia, tinc una vida amb propòsit, relacions pacífiques amb els altres i, el més important, soc amic de Jehovà.