Els testimonis de Jehovà de Bulgària dediquen molt de temps a ensenyar la veritat sobre Déu i la Bíblia als altres. Des de l’any 2000, centenars de germans d’arreu del món s’han mudat a Bulgària per ajudar-los. Quins són els reptes de mudar-se a un altre país per predicar? Per què val la pena? A continuació veurem què en pensen alguns germans que s’han mudat a Bulgària.

 El Darren, que vivia a Anglaterra, diu: «Sempre havíem tingut la meta de servir en un altre país on hi hagués més necessitat. Després de casar-me amb la Dawn, ens vam mudar a Londres per ajudar les persones que parlaven rus a entendre la Bíblia. En diferents ocasions havíem fet plans per mudar-nos a un altre país, però per diverses raons no havia estat possible. Ja ben bé havíem descartat la idea, però un amic ens va ajudar a veure que les nostres circumstàncies havien canviat i que la meta ara sí estava al nostre abast». El Darren i la Dawn van començar a buscar un país on hi hagués més necessitat de publicadors i on tinguessin la possibilitat de mudar-se. Finalment, el 2011, es van mudar a Bulgària.

 El bon exemple dels germans que s’han mudat a altres parts del món ha animat molts que abans no tenien aquesta meta. «Vaig conèixer unes germanes molt entusiastes que estaven gaudint del seu servei a Sud-amèrica i a l’Àfrica», diu la Giada, que vivia a Itàlia amb el seu marit, en Luca. «Em va tocar el cor veure la seva alegria i escoltar les experiències que explicaven. Això em va ajudar a replantejar-me les meves metes».

 El Tomasz i la Veronika vivien a la República Txeca amb els seus dos fills, la Klara i el Mathias, i es van mudar a Bulgària el 2015. Què els va motivar a fer-ho? El Tomasz contesta: «Vam pensar molt en l’exemple d’altres germans o familiars que s’havien mudat a l’estranger i vam reflexionar en les experiències que ens havien explicat. Ens va impactar la seva alegria i era un tema de conversa entre nosaltres». Aquesta família ara predica amb molta alegria en el seu nou territori a Bulgària, a la cuitat de Montana.

 La Linda també es va mudar a Bulgària. Ella explica: «Fa anys vaig viatjar a l’Equador i vaig conèixer alguns germans que s’havien mudat allà per predicar. Allò em va fer pensar que potser algun dia jo també podria servir en un lloc de més necessitat». El Petteri i la Nadja, un matrimoni de Finlàndia, també van pensar en l’exemple d’altres germans. Ells expliquen: «A la nostra congregació hi havia alguns publicadors amb experiència que s’havien mudat a altres llocs per ajudar les persones a conèixer la veritat. Sempre parlaven amb molt d’entusiasme dels anys que havien estat servint on hi havia més necessitat. Deien que aquells anys havien estat els millors de la seva vida».

 Quan es vol servir a l’estranger, és fonamental planejar-ho bé (Lluc 14:28-30). La Nele, de Bèlgica, recorda: «Quan em vaig plantejar més seriosament servir a l’estranger, vaig fer oració i vaig començar a buscar informació a les nostres publicacions. La vaig analitzar amb cura i vaig intentar veure què havia de fer per assolir la meva meta».

 El Kristian i la Irmina de Polònia, porten a Bulgària més de nou anys. Mirant enrere s’adonen que els va ajudar molt formar part d’un grup búlgar mentre estaven a Polònia abans de mudar-se. El grup els va animar i els va ajudar a aprendre l’idioma. El Kristian i la Irmina expliquen: «Ens hem adonat que és meravellós fer-se disponible i veure com Jehovà s’encarrega de tot el que necessites. Quan li dius a Jehovà de tot cor: “Aquí em tens, envia’m”, t’adones que aconsegueixes fer el que mai t’haguessis imaginat» (Isaïes 6:8).

 Per tal de preparar-se i estalviar diners, el Reto i la Cornelia, un matrimoni de Suïssa, van decidir simplificar la seva vida. Ells expliquen: «Un any abans de mudar-nos, vam anar a Bulgària durant una setmana per fer-nos una idea de com era el país. Allà vam parlar amb molts missioners amb experiència que ens van donar consells molt pràctics». El Reto i la Cornelia van posar en pràctica aquests suggeriments i ara porten a Bulgària més de 20 anys.

 Els que es muden a l’estranger s’han d’adaptar a noves situacions que poden ser tot un repte (Fets 16:9, 10; 1 Corintis 9:19-23). Per a molts, un dels obstacles més grans és aprendre un nou idioma. En Luca, mencionat abans, diu: «Sempre ens havia encantat fer comentaris profunds en les nostres pròpies paraules a les reunions, però durant un temps per a mi i per a la meva dona era molt difícil fins i tot fer el comentari més senzill. Era com si haguéssim tornat a ser nens. De fet, els nens búlgars comentaven molt millor que nosaltres».

 El Ravil, d’Alemanya, diu: «Aprendre l’idioma és esgotador, però sempre penso: “Quan t’equivoquis, no t’ho prenguis tan seriosament, i riu-te de tu mateix”. No veig els reptes com un problema, sinó com una part del meu servei sagrat a Jehovà».

 La Linda, mencionada abans, diu: «No tinc facilitat per aprendre idiomes. A més, el búlgar no és un idioma fàcil i moltes vegades he tingut la temptació de tirar la tovallola. Quan no pots parlar amb la gent i no entens el que diuen, et pots sentir molt sola. Per mantenir forta la meva relació amb Jehovà feia el meu estudi personal en suec. Finalment, amb l’ajuda dels meus germans, he aconseguit superar la barrera de l’idioma».

 Un altre repte pot ser la nostàlgia. Els que es muden a un altre lloc poden trobar a faltar els seus amics i familiars. L’Eva, que es va mudar a Bulgària amb el seu marit, en Yannis, explica: «Al començament em sentia molt sola. Una cosa que ens ha ajudat és comunicar-nos amb freqüència amb els nostres amics i familiars i, a més, fer nous amics aquí a Bulgària».

 Hi ha també altres reptes. El Robert i la Liana, que es van mudar des de Suïssa, expliquen: «L’idioma i la cultura van ser tot un repte per a nosaltres. I també ens va costar adaptar-nos als hiverns tan freds que hi ha aquí». Però mantenir una actitud positiva i el sentit de l’humor ha ajudat aquesta parella a servir a Bulgària fidelment durant els últims 14 anys.

 La Lilly recomana amb molt d’entusiasme predicar a zones on hi ha més necessitat. Ella explica: «He aconseguit experimentar l’ajuda de Jehovà de maneres que potser no hagués experimentat si m’hagués quedat al meu país. Estic més ocupada que mai ajudant els altres, i això m’ajuda a progressar en sentit espiritual i a tenir una vida més feliç». El Ravil, el seu marit, expressa el mateix: «Aquesta és la millor vida que hi ha, una oportunitat única de conèixer germans molts entusiastes d’altres països que tenen molta experiència ensenyant les veritats de la Bíblia. He après molt de tots ells».

 La bona disposició i l’esperit abnegat de tots aquests germans ha fet possible que es prediquin «les bones notícies del Regne [...] per tota la terra» (Mateu 24:14). Aquests germans que s’han ofert voluntaris per servir a Bulgària han vist com Jehovà ha concedit els desitjos del seu cor i ha fet que tots els seus projectes vagin bé (Salm 20:1-4).