L’any 1950 es va presentar la primera part de la Traducció del Nou Món. Des de llavors, algunes persones han fet comentaris o han qüestionat l’exactitud de la Traducció del Nou Món a perquè en certs versicles és diferent d’altres traduccions bíbliques. Aquestes diferències es basen en els següents aspectes:

•   Veracitat. La Traducció del Nou Món es basa en investigacions modernes d’erudits i en els manuscrits antics de més confiança. Per contra, la King James Version del 1611 es va basar en manuscrits que sovint eren menys exactes i no tan antics com els que es van utilitzar en la Traducció del Nou Món.

•   Fidelitat. La Traducció del Nou Món s’esforça a transmetre fidelment el missatge original que Déu va inspirar (2 Timoteu 3:16). Moltes traduccions bíbliques sacrifiquen la fidelitat al missatge de Déu per seguir les tradicions humanes. Per exemple, canvien el nom personal de Déu, Jehovà, per títols com ara Senyor o Déu.

•   Literalitat. A diferència de les traduccions parafrasejades, la Traducció del Nou Món fa una traducció literal sempre que això no resulti en una traducció poc natural o que no transmeti les idees dels escrits originals. Les paràfrasis del text bíblic original poden introduir opinions humanes o oblidar-se detalls importants.

 Llibres que no s’hi inclouen. L’Església catòlica i l’Església ortodoxa incorporen a les seves Bíblies alguns llibres anomenats apòcrifs. Amb tot, aquests llibres no estaven acceptats al cànon jueu, i cal destacar que la Bíblia explica que als jueus «se’ls hi va confiar el missatge de Déu» (Romans 3:1, 2). Però la Traducció del Nou Món i moltes altres versions actuals de la Bíblia ometen encertadament aquests llibres apòcrifs.

 Versicles que no s’hi inclouen. Algunes traduccions afegeixen versicles i frases que no apareixen als manuscrits bíblics més antics de què disposem, però la Traducció del Nou Món no els afegeix. Moltes traduccions actuals, o bé ometen aquests afegits posteriors o bé reconeixen que no es basen en les fonts de més autoritat. b

 Diferent redacció. De vegades, les traduccions paraula per paraula són poc clares o es poden malentendre. Per exemple, les paraules de Jesús a Mateu 5:3 se solen traduir així: «Feliços els pobres en l’esperit» (La Bíblia, versió dels Monjos de Montserrat; La Santa Bíblia, de la Trinitarian Bible Society; La Bíblia Evangèlica Catalana). Molts pensen que la traducció literal «pobres en l’esperit» és poc clara, mentre que altres creuen que Jesús volia destacar la importància de ser humils o pobres. Ara bé, Jesús feia referència al fet que la verdadera felicitat prové de reconèixer que necessitem la guia de Déu. La Traducció del Nou Món tradueix correctament el significat d’aquestes paraules així: «Feliços els que reconeixen que necessiten Déu» (Mateu 5:3). c

•   En una carta del 8 de desembre de 1950, l’erudit i reconegut traductor bíblic Edgar J. Goodspeed va escriure el següent sobre la Traducció del Nou Món de les Escriptures Gregues Cristianes: «M’interessa la vostra obra missional, així com l’abast mundial que té, i m’agrada molt la traducció àgil, honesta i vigorosa que s’ha fet. He pogut comprovar que darrere d’aquesta traducció hi ha un estudi profund i seriós».

•   El doctor Allen Wikgren, de la Universitat de Chicago, va posar la Traducció del Nou Món com a exemple d’una traducció en llenguatge actual i va dir que, en comptes de basar-se en altres traduccions, ofereix una «lectura independent i digna de ser reconeguda» (The Interpreter’s Bible, volum I, pàgina 99).

•   En el seu comentari sobre la Traducció del Nou Món de les Escriptures Gregues Cristianes, el britànic Alexander Thomson, crític bíblic, va escriure: «Queda patent que la traducció és producte d’estudiosos molt hàbils i intel·ligents, que s’han esforçat a expressar el verdader sentit del text grec al grau que l’anglès els ho ha permès» (The Differentiator, abril de 1952, pàgina 52).

•   Malgrat comentar que li semblava que s’havien traduït certs passatges de forma poc convencional, l’autor Charles Francis Potter va destacar: «No hi ha dubte que els traductors anònims han traduït els millors textos manuscrits, tant grecs com hebreus, amb l’habilitat d’erudits i amb agudesa mental» (The Faiths Men Live By, pàgina 300).

•   Encara que per a ell la Traducció del Nou Món conté aspectes peculiars i excepcionals, en Robert M. McCoy va finalitzar la seva ressenya amb les següents paraules: «La traducció del Nou Testament és una mostra clara que aquest moviment [els testimonis de Jehovà] compta amb la presència d’erudits qualificats per resoldre de manera intel·ligent els molts reptes que presenta la traducció bíblica» (Andover Newton Quarterly, gener de 1963, pàgina 31).

•   Tot i no estar d’acord amb la traducció de certs passatges de la Traducció del Nou Món, el doctor S. MacLean Gilmour reconeix que els traductors d’aquesta «tenien un coneixement excepcional de grec» (Andover Newton Quarterly, setembre de 1966, pàgina 26).

•   En la seva ressenya sobre la Traducció del Nou Món, que forma part de The Kingdom Interlinear Translation of the Greek Scriptures, el doctor Thomas N. Winter va escriure: «La traducció del comitè anònim és molt actual i totalment exacta» (The Classical Journal, abril-maig de 1974, pàgina 376).

•   El doctor Benjamin Kedar-Kopfstein, professor d’hebreu a Israel, va dir el 1989: «En la meva investigació lingüística, relacionada amb la Bíblia hebrea i les traduccions, sovint faig referència a l’edició anglesa de l’anomenada Traducció del Nou Món. Quan ho faig, veig com es confirma que aquesta obra és el reflex d’un esforç sincer perquè el text s’entengui amb la màxima exactitud possible».

•   Basant-se en els seus estudis sobre les nou traduccions angleses més importants, el doctor en estudis religiosos Jason David BeDuhn va escriure: «La TNM [Traducció del Nou Món] destaca com la més exacta de les traduccions comparades». Tot i que el públic en general i molts estudiosos bíblics creuen que les diferències que trobem a la Traducció del Nou Món són producte de desviacions religioses per part dels traductors, BeDuhn va afirmar: «La majoria de les diferències es deuen més a la gran exactitud de la TNM, ja que és una traducció literal i conserva les expressions originals dels escriptors del Nou Testament» (Truth in Translation, pàgines 163 i 165).